Su giogu de sa MurraEl joc de la Morra

poster_Sa_murraDESPERTAFOLK! 2013
19 de Santugaine 2013, Barcelona

  Versió en català

Su giogu

Sa Murra est chene duda su giogu prus caraterìsticu e representativu de sa Sardigna e de su pòpulu suo, cun règulas simples giogadu intre bator cumponentes, partzidos in duas iscuadras e praticadu cunforma a su critèriu partida-arrevesa-bella (a tres cambas), binchet s’iscuadra chi pro prima totalizat su nùmeru de puntos istabilèssidu, 16 in sa prima partida e in s’arrevesa, 21 in sa bella (sica). S’obietivu de su giogu est su de intzertare sa summa de sos nùmeros, dae unu a chimbe, ghetados dae duos giogadores isterrende sos pòddighes de una manu, mentras chi su nùmeru aboghinadu in manera ossessiva pro intzertare sa suma, devet èssere prus artu de cussu inditadu dae sa pròpia manu. Cada summa intzertada donat unu puntu a s’iscuadra, fintzas a lòmpere a sos puntos cuncordados. In cada camba, cumentzant duos cuncurrentes, uno pro cada iscuadra; chie otenet su puntu afrontat s’àteru giogadore de s’iscuadra aversària, e gai narende fintzas a sa lòmpida de sos puntos chi bi cherent pro bìnchere s’anca.

Est ispantosu a bìdere sa lestresa de sos murradores prus ispertos carculende sa summa de sos nùmeros ghetados, mentras chi sa boghe, arragada dae sos tzèrrios sighidos, est asseliada fatu fatu cun carchi tassa de Cannonau o de Fil’e Ferru.
Sa bìnchida de su puntu a bias est marcada dae su giogadore cun espressiones de arrèulu cara a s’aversàriu; intre sas prus comunas agatamus: Mudu! Sèliu! Pàsadi! A iscola!

Sa murra est tenta a cunsideru comente un’isport beru, cun campionatos natzionales e internatzionales. Su mundiale si faghet onni annu in sa bidda de Orthullè, cun representantes de totu sos paisos in ue si pràticat su giogu.

Bìculos de istòria

Sa prima testimonia istòrica de su giogu de sa murra benit dae su 700 a.C., in s’Egitu Antigu. Dae tando su giogu s’ispaineit in totu sos paisos chi s’acarant a su Mediterràneu, unu tempus colònias de s’Impèriu Romanu, dae sa Grètzia fintzas a Roma, in ue sa murra fiat praticada prus che totu dae sos legionàrios romanos a fùrriu peri su mundu. Mescamente in Sardigna, Aragona, in Catalugna in sas Terras de s’Ebru, Còrsica, Proventza e Friuli, su “ludus morras” si furriat a disaogu pro sos pastores. In Sardigna, e prus a notu in Barbàgia e Ogiastra, donaiat betu pro mustrare balentia e abilesa pro crèschere àschidu e prestìgiu in intro de sa comunidade. In tempus de fascismu sa murra, pro more de una pertzetzione faddida de su fenòmenu, fiat controidu in logu pùbblicu. S’introdutzione reghente de sa figura de su contadore, arbitru de sa partida chi s’incàrrigat de contare sos puntos, detzìdere de sa regularidade de sas ghetadas e de sas cuntierras intre giogadores, at torradu a su giogu sa dimensione lùdica sua de simple momentu de ispetàculu cun torneos de livellu internatzionale.

Materiale àudio-visivu

poster_Sa_murra › DESPERTAFOLK! 2013
19 d’Octubre 2013, Barcelona

El joc

 El joc de la morra és sense dubte el més característic i representatiu de Sardenya i del seu poble, amb regles simples es juga amb quatre components, dividits en dos equips i es porta a terme d’acord amb el criteri de partida / revenja / desempat (a tres ancas en sard), guanya el primer equip que arriba al número de punts establerts, 16 en la partida i en la revenja, 21 a la final (sa sica).

L’objectiu del joc és endevinar la suma dels números llançats pels dos rivals mostrant els dits d’una mà (entre 1 i 5), així el número de la suma que el jugador crida obsessivament sempre ha de ser més gran que el número indicat a la seva mà. Cada suma endevinada  dóna un punt a l’equip, fins a arribar a la puntuació establerta. En el joc, comencen dos competidors, un per a cada equip; el que aconsegueix el punt, repta a l’altre jugador de l’equip contrari, i així successivament fins que un equip arriba a la puntuació establerta. Sorprèn la velocitat amb què els jugadors més experimentats són capaços de calcular instantàniament la suma dels números llançats, mentre que la veu, posada a prova durant el joc, sovint s’escalfa amb unes copes de Cannonau o Fil’e Ferru. Molts cops el jugador celebra la obtenció d’un punt amb expressions de burla cap a l’oponent derrotat, d’entre les més típiques: Mudu! (Calla!), Pàsadi! (Descansa!), A iscola! (Torna a l’escola!), Séliu! (està quiet!).

És considerat un esport en sí, amb campionats nacionals i internacionals. El campionat del món es celebra cada any al país d’Orthullè (Sardenya), amb representants dels diferents països on es practica el joc.

Una mica d’història

La primera evidència històrica del joc de la morra es remunta al 700 aC a l’antic Egipte. Des de llavors, el joc es va estendre a gairebé tots els països riberencs de la Mediterrània, colònies de l’Imperi Romà, des de Grècia fins a Roma, on la morra es practicava especialment entre els soldats romans.

Especialment a Sardenya, Aragó, a Catalunya en les Terres de l’Ebre, Còrsega, Provença i el Friuli el “ludus morras” es va convertir en un passatemps per als pastors que, mentre pasturaven els ramats, s’entretenien amb les dinàmiques del joc. A Sardenya, en particular a la Barbagia i Ogliastra, representava una oportunitat de mostrar les seves habilitats i augmentar així el prestigi en la comunitat. Durant el feixisme el joc de la morra, per una percepció errònia del fenomen, va ser prohibit en llocs públics. La recent introducció de la figura del comptador, àrbitre del partit, que s’encarrega de comptar els  punts, decidir sobre la regularitat dels llançaments i de les disputes entre els jugadors ha fet tornar al joc a la seva dimensió lúdica com moment d’espectacle amb tornejos a nivell internacional.

Material audiovisual