Santu Martinu, dogna mustu si fait binuSant Martí, cada most es converteix en vi

espruLunis 10 de Onniasantu 2014, a sas 8 de sero

In Sardigna is traditziones sunt presas a manera forte cun sa vida de su sartu, is tempos de sa messaria repicant ocurrèntzias de importu. Una de custas est Santu Martinu, una festa chi si tzèlebrat a s’acabu de s’istajone de s’incùngia, cando si tastat su binu nou.
Si ti rechedet connòschere custa recurrèntzia, in paris cun un’aperitivu típicu sardu e una bella tassa de binu, beni a nos agatare… t’abetamus!!!

Màndigu: 2€
Tassa de binu: 1€

espru

Dilluns 10 de Novembre, 20h

A Sardenya les tradicions tenen un fort vincle amb la vida agrícola del camp, el ritme de l’agricultura marca aniversaris importants. Un d’ells és Sant Martín, un festival que se celebra al final de la temporada de collita, durant el qual es prova el vi nou.
Si et ve de gust conèixer aquesta tradició, juntament amb un aperitiu típic de Sardenya i un bon got de vi, vine a visitar-nos… t’esperem!!!

Menjar: 2€
Got de vi: 1€

Maria Pintaoru: sa traditzione sarda de sa note de su 31 de SantugaineMaria Pintaoru: la tradició sarda de la nit del 31 d’Octubre

pintaoru_webIn Sardigna is traditziones no si narant HALLOWEEN!!! In sa terra nostra is tzelebratziones pro su pèsperu de Onniassanti sunt diferentes e tenint origine antiga meda. Si cherides connòschere is traditziones nostras, paris una chena típica sarda, custa est sa borta bona!

Bos abetamus chenàbura 31 de su mese de Ladàmine a is 21.00!

Is màscaras sunt benibènnidas!!

pintaoru_webA Sardenya la tradició no es diu HALLOWEEN!!! A la nostra terra les celebracions per a la Vespra de Tots els Santos són diverses i tenen origen molt antic. Si voleu conèixer les nostres tradicions, juntament amb un sopar típic sard, aquesta és la nit!

Us esperem divendres que ve 31 d’Octubre a les 21.00!

Les disfresses seran benvingudes!!

Sardigna, genètica e evolutzione umana: s’esempru de is maladias psichiàtricas Cerdeña, genética y evolución humana: el ejemplo de las enfermedades psiquiátricas

murru_webGiòbia 30 de su mese de Ladàmine 2014, a oras de is 20

Presentat Andrea Murru, Hospital Clínic de Bartzellona. Moderadore: Dr.a Isabella Pacchiarotti, psichiatra

Direta streaming

Is caraterìsticas geogràficas e istòricas de sa Sardigna ant fatu chi sa sa populatzione sua, mancari siat numericamente iscarsa, apat isvilupadu e mantentu in su tempus una genètica peculiare e agiumai ùnica in su mundu.

Pro custa arresone, sa populatzione sarda est istada ogetu de istùdios a pitzu de maladias trasmìtidas geneticamente, o in su chi pertocat is cunditziones in relata cun su patrimòniu genèticu che a sa longevidade.

In dies de oe, s’agatat evidèntzia sufitziente a subra de su rolu de unu mecanismu genèticu cumplessu comente fatore fundamentale in sa causa de is maladias psichiàtricas graes che a s’ischitzofrenia o s’istorbu bipolare.

Movende dae is cuntzetos introdùidos dae Charles Darwin, custa presentada pretendet ispricare pro cale arresone is maladias psichiàtricas nos acumpangiant dae su cumentzu de is tempos e cale mecanismos de interatzione sotziale sunt a sa base de is cuadros clìnicos chi oe in die podimus acostare terapeuticamente.

murru_webDijous 30 d’Octubre 2014, 20h

Presenta Andrea Murru, Hospital Clínic de Barcelona. Moderador: Dr.a Isabella Pacchiarotti, psiquiatra

Directe en streaming

Las características geográficas e históricas de Cerdeña han hecho que su población, a pesar de su escasez numérica, haya desarrollado y mantenido a lo largo del tiempo una genética peculiar y casi única en el mundo.

Por esta razón, la población sarda ha sido estudiada en cuanto a enfermedades de transmisión genética, o en lo que respecta a condiciones relacionadas al patrimonio genético tales como la longevidad.

Hoy en día, existe evidencia suficiente sobre el papel de un mecanismo genético complejo como factor fundamental en la causa de las enfermedades psiquiátricas graves como la esquizofrenia o el trastorno bipolar.

Partiendo de los conceptos introducidos por Charles Darwin, esta presentación pretende explicar por qué razón las enfermedades psiquiátricas nos acompañan desde el inicio de los tiempos y qué mecanismos de interacción social subyacen a los cuadros clínicos que hoy en día podemos abordar terapéuticamente.

“Materia Oscura”, documentàriu a pitzu de sa base militare de Sartu de Chirra“Materia Oscura”, documental sobre la base militare de Sartu de Chirra

materiaoscura

Giòbia 23 de su mese de Ladàmini 2014, 19.30

In Sardigna est forsis sa chistione prus dibàtida de custos tempos, s’anneu pro sas tzerachias militares chi sa Sardigna est sutamissa dae deghinas de annos. Custu documentàriu de Parenti e D’Anolfi nos donat s’oportunidade de intrare prus a fundu in unu problema chi non pertocat petzi sa destrossa de s’ambiente, ma tenet fintzas recaidas in sas possibilidades de isvilupu sotziale e econòmicu de sos giassos oprìmidos dae custa liaga e de sa Sardigna intrea.

materiaoscura

Dijous 23 d’Octubre 2014, 19.30h

A Sardenya és potser la qüestió més debatuda d’aquests temps, l’aflicció pel gravamen militar al que està subjectada molta part del territori des de fa dècades. El documental de Parenti i D’Anolfi ens ofereix l’oportunitat d’aprofundir el problema, el qual no només implica la destrucció de l’ambient, sinó que fins i tot afecta les possibilitats de desenvolupament social i econòmic dels llocs oprimits per aquesta nafra i de la sencera illa de Sardenya.

Presentada ​”Les mies mans”, de Antoni Canu​ – Regorta de poesias in cadalanu aligheresu​”Les mies mans”, de Antoni Canu -​ ​Col·leció de poesies en català alguerès​

Antoni_Canu_webMercuris imbeniente 28 de Maju, atòbiu dedicadu a sa poesia: su poeta sardu Antoni Canu at a presentare sa regorta sua de poesias in cadalanu aligheresu “Les mies mans”. Nàschidu in Otieri cun su sardu che limba de tita, bivet in S’Alighera dae s’edade de 10 annos, e in cue s’est furriadu a referèntzia pro sa literadura aligheresa.
Isterret Giagu Ledda, tradutore in sardu de òberas importantes de sa literadura catalana.

Antoni_Canu_webDimecres que ve 28 de Maig trobada dedicada a la poesia: el poeta sard Antoni Canu presentarà la seva col·lecció de poesies en català alguerès “Les mies mans”. Nascut en Otzieri amb el sard com a llengua mare, viu a L’Alguer des de l’edat de 10 anys, on s’ha convertit en referència per a la literatura algueresa.
Introducció de Giagu Ledda, traductor al sard d’obres importants de la literatura catalana.

Cursos de Coghina 2014: Curruxonis e CiambellasCursos de Couina Sarda 2014: Raviolis i Ciambellas

cursu_1Torrant sos cursos de Coghina Sarda a s’Assòtziu!
Cumentzamus sa chenàbura 30 de Maju, proponende unu clàssicu: Curruxonis a sa campidanesa, prenos de rescotu e eda. Su cursu si cumpletat cun sas Ciambellas, pistocos de pasta frolla infertzidos de confitura. Sos partitzipantes ant a imparare sos segretos de duas castas diferentes de cariadura. A concruida, maistros e dischentes ant a gosare de sa chena cun sas licàntzias preparadas in su cursu etotu.
Sos partitzipantes ant a retzire unu libritu cun s’istòria e sas retzetas de sos pratos elaborados in su cursu.
Prètzios: 15€ sòtzios, 20€ sos àteros (cun tessera sòtziu inclùida!)
Iscritziones abertas fintzas a su 27 de Maju, tel. 934358981, info@assotziusardos.cat.
Bos abetamus!

cursu_1Tornen els cursos de Cuina Sarda a l’Associació!
Comencem el divendres 30 de Maig, proposant un gran clàssic: Ravioli (Curruxonis) farcits de formatge ricotta i bledes. El curs es completa amb les Ciambellas, galetes de pastaflora farcides de melmelada. Els participants aprendran els secrets per fer els dos diferents tipus de massa. A conclusió, mestres i cursants gaudiran del sopar amb les exquisideses durant el curs.
Els participants rebran un llibret amb la història i les receptes dels plats elaborats en el curs.
Preus: 15€ socis, 20€ no socis (amb tarjeta soci inclosa!)
Inscripcions obertes fins al dia 27 de Maig, tel. 934358981, info@assotziusardos.cat.
Us esperem!

Cuncordu Collegium Karalitanum in cuntzertu in Bartzellona Cor Collegium Karalitanum en concert a Barcelona​

collegiumReconnoschimentu internatzionale meréssidu pro su cuncordu Collegium Karalitanum dirígidu dae Giacomo Medas: chenàbura 23 e sàbadu 24 de Maju 2014, ant a realizare tres esibitziones in giassos prestigiosos de Bartzellona: sa Sagrada Família, su Cunservatòriu de Música e sa iglesias antiga de Sant Agustí. Su progetu si nòmenat “Sa limba mea est mùsica”, e est patrotzinadu dae sIstitutu Italianu de Cultura de Bartzellona, chi at ammaniadu in collaboratzione cun s’Assòtziu de sos Sardos in Catalugna sas tres acuntèssias (fintzas cun s’apoju de sa Regione Sardigna, sa tzitade de Casteddu e s’assòtziu Incontri Musicali).
Su programma incluet cantzones in limba sarda reelaboradas pro cuncordu. At a èssere un’emotzione a ascurtare sas boghes de su Collegium intonare su “Deus ti Salvet Maria” in sa navada manna de sa Sagrada Famìlia, o sos rosàrios de Sardigna in sa crèsia bella e antiga de Sant Agustì, o “Cun d-unu biancu velu” de Antoni Sanna in s’inclàustru de su Cunservatòriu de Mùsica, in ue s’at a tzelebrare puru un’atòbiu cun sos professores e sos musitzistas locales pro faeddare de sas similitùdines intre sos duos idiomas, su sardu e su cadalanu, chi si aunint e si fundent in un’idioma ebbia: sa mùsica.

Chenàbura 23 de Maju, 10.30h: Cunservatòriu de Música
Chenàbura 23 de Maju, 16h: Cuntzertu in sa Sagrada Familia (pro sos bisitadores)
Sábadu 24 de Maju, 19.45h: Cuntzertu in sa crèsia de Sant Agustí (intrada lìbera)

collegiumMerescut reconeixement internacional per al cor Collegium Karalitanum  dirigit per Giacomo Medas: divendres 23 i dissabte 24 de maig 2014, realitzaran tres exhibicions a prestigioses ubicacions de Barcelona: La Sagrada Família, el Conservatori de Música i l’antiga Església de Sant Agustí. El projecte es titula “Sa Limba mea est música”, “La meva llengua és música”, i és patrocinat per l’Institut de Cultura Italiana a Barcelona, que ha organitzat en col·laboració amb lAssòtziu de sos Sardos in Catalugna els tres esdeveniments (també amb el suport de la Regió de Sardenya, la ciutat de Càller i l’Associació Incontri Musicali.

​El programa inclou cançons en llengua sarda reelaborades per a cor. Serà emocionant i commovedor escoltar les veus del Collegium entonar el “Deus Salvet Maria” en la gran nau de la Sagrada Família , o els rosaris de Sardenya a la bella i antiga església de Sant Agustí, o “Cun d’unu biancu velu” de Antoni Sanna al bell claustre del Conservatori de Música, on se celebrarà també una reunió amb els professors i els músics locals on es parlarà sobre les similituds dels dos idiomes, el sard i el català, que es reuneixen i es fonen en un sol idioma: la música.
Divendres 23 de maig, 10.30h: Conservatori de Música
Divendres 23 de maig, 16h: Concert a la Sagrada Família (per als visitants)
Dissabte 24 de Maig, 19.45h: Concert Església de Sant Agustí (entrada lliure)