Archivi categoria: Galleria fotos

[Album] “Intro e fora” e sa ghitarra sarda de Paolo Angeli

18Renèssida manna su 28 de Ghennàrgiu coladu pro sa presentada de su documentàriu “Intro e fora – 11 storie sarde” de su fotògrafu tataresu Antoni Mannu. Ammaniadu dae s’Assòtziu de sos Sardos in Catalugna pro s’ocasione in una sea ispetziale e ecisadora comente est sa Sala Palomera, domo de unu colletivu de artistas de Bartzellona, s’eventu at intretènnidu su pùblicu acudidu fintzas cun s’esibitzione de su sonadore de Palau e residente in Bartzellona Paolo Angeli chi, cun sa ghitarra sarda sua, at fatu gosare is presentes de cantos de sa traditzione gadduresa e logudoresa de su cantu a ghitarra, su “Cantu in Re” e su bosincu “Mi e La”.

A sa projetzione de sa pellìcula, sa prima in terra forana, fiat presente unu nùmeru bonu de cadalanos, gràtzias a is sutatìtulos in cadalanu aprontados dae s’Assòtziu, chi tenet semper sa punna de donare a connòschere sa cultura sarda in intro de unu cuncàmbiu profetosu cun sa cultura chi nos at retzidu. A pustis de su documentàriu s’est pesada una dibata interessante intra de su pùblicu, sardu e non, e s’autore.

Prodùidu in su 2014 dae Antoni Mannu, “Intro e fora – 11 storie sarde” contat s’esperièntzia de 11 persones, nàschidas in Sardigna o de orìgines sardas chi, dae ora meda o pro unu tempus curtzu, ant bìvidu in paisos foranos. Su documentàriu est realizadu impreende intervistas vìdeo e immàgines fotogràficas regortas in unu tretu de chimbe annos, in intro de su progetu “Migratziones – fache a is migrantes de Sardigna”, una chirca a pitzu de sa migratzione sarda fata dae s’Assòtziu Ogros, sustènnida, intre is àteros, dae sa Fundatzione Banco di Sardegna e dae sa Provìntzia de Tàtari.

S’initziativa si proponet de contare sa migratzione sarda cuntemporànea donende boghe a is protagonistas suos, punnende a connòschere, pro mèdiu de is contos issoro, is esperièntzias de chie at lassadu s’Ìsula, procurende de cumprèndere coment’est mudadu sa relatzione issoro cun sa terra nadia, ispriculende in paris su sentidu de identidade, si esistit o est atinadu, sa manera chi custu s’espressat e si trasformat in is logos de su mundu, comente mudat, s’isvilupat o s’annuddat su sentidu de apartenèntzia. Is persones intervistadas chistionant de sa relatzione issoro cun is paisos e is tzitades de lòmpida e, peri is testimonias diretas issoro, torrant contu de su sinnificadu e de sa valèntzia personale de is fenòmenos migratòrios, protzessos istòricos a dolu mannu atuales fintzas in dies de oe.

In custu progetu, isvilupadu in prus de ses annos de traballu, s’ant collidu is testimonias de prus de 170 persones, atobiadas in 20 paisos de 4 continentes diferentes. In sa chirca ant pigadu parte Andrea Deiana, Antonio Mannu, Tao Mannu, Luis Murrighile e Paola Placido. Protagonistas de “Intro e Fora” sunt su sonadore Paolo Angeli, atobiadu in Catalugna, in Bartzellona; su restoradore aristanesu Paolo Arca, intervistadu in Manama, Bahrein; Federica Di Felice, crèschida in Thiniscole, chi biviat in Marsaskala, in s’ìsula de Malta, e traballaiat comente camarera. Maria Antonietta Mulas est istada intervistada in Ankara, capitale de sa Turchia, in ue biviat cun su maridu, diplomàticu in s’Ambasciada de s’Itàlia, e cun is duos fìgios issoro. Nicolas Cannoni, titulare de una sienda tipogràfica, at contadu s’istòria sua e de sa famìlia, originaria de Ìtiri, in Santiago de Tzile, in ue est nàschidu e in ue bivet; Giorgio Casu, artista de Santu ‘Engiu, contat de is viàgios suos, de su traballu e de New York, sa tzitade in ue residet dae annos. Semper in su continente americanu, s’operadora sotziale Giulia Melis narat de su traballu suo in Buenos Aires cun s’assòtziu de is “Abuelas de Plaza de Mayo”, de sa mudada in su raportu suo cun Igrèsias, sa tzitade in ue est nàschida e pàschida. E galu Ignazio Mannu, tataresu e marineri banduleri, intervistadu in s’ìsuledda de Ko Hong in Tailandia, e Giuseppe Pilo, imprendidore e tataresu isse puru, agatadu in Doha, capitale de su Qatar; sa casteddaja Monica Cappello, assistente de bolu chi contat de sei dae Dubai, Emirados Àrabos Unidos. Pro acabbare cun sa londinesa Giulia Spissu, babbu de Tzave e mama mamujadina, dischente. Istòrias chi donant vida a una panoràmica de esperièntzias e realidades diferentes, cumponende unu cuadru cumplessivu de puntos de vista a subra de s’identidade, culturas, prospetivas, limba, traditziones, innovatziones e cuntaminatziones.

“Intro e fora – 11 storie sarde” si balet de sa cuntributzione musicale de Paolo Angeli. Su documentàriu est istadu una de is òperas seletzionadas pro su Festival de su Documentàriu in Biddanoa, una costa de su Sardinia Film Festival, in su mese de Austu de ocannu coladu. In Sardigna dd’ant propostu in Terranoa e Igrèsias, in ue est istadu projetadu in intro de is ”Giornate del Cinema del Mediterraneo”. Est punna de s’autore e de s’Assòtziu Ogros cumentzare como a ddu propònnere foras dae s’ìsula, in particulare pro mèdiu de sa retza de tzìrculos e assòtzios sardos in logos istràngios.

Lisandru Camboni

Galleria cumpleta in Facebook.

S’atòbiu de Michela Murgia cun is sardos disterrados in Catalugna

mmurgiaAt tentu una renèssida manna s’atòbiu aparitzadu su 14 de Ghennàrgiu passadu cun Michela Murgia, s’iscritora famada, chi immoi est candidada a sa presidèntzia de sa Regione Sardigna in is eletziones de su 16 de Freàrgiu imbeniente, acumpangiada dae su candidadu a sa càrriga de assessore a sa Cultura Omar Onnis. Prus de 50 persones, mescamente giòvanos, ant acudidu a sa sea pro dd’ascurtare e prus de 200 cuntatos at tentu su canale de streaming de s’Assòtziu.

S’intervènnida de sa Murgia, chi sa parte bona l’at fata in sardu, est istada sighida dae is respostas a is pregontas chi unu pùbblicu preparadu at fatu a is duos istràngios in contu de limba sarda, salude mentale, identidade, emigratzione. Inoghe a suta is videos de s’atòbiu intreu e is fotos de sa die.

Continua a leggere

[Album] Die se sa Carta Europea de sas Limbas Minoritàrias

1396007_679623765395316_33787016_nComente onni annu in ocasione de sa Die se sa Carta Europea de sas Limbas de Minoria, su Tzentru Aragonesu de Bartzellona at aparitzadu un’atòbiu culturale pro tzelebrare in manera dinna custa die chi ponet a cumone culturas diferentes a suta de unu sentimentu e un’obietivu ùnicos: s’amparu de sas limbas nadias, chi sunt s’arrastru biu e prus evidente de s’erèntzia culturale de unu pòpulu.
Ocannu s’Assòtziu at acollidu cun praghere e onore su cumbidu a contribuire a custa initziativa. Lisandru Camboni at istèrridu a pitzu de s’istòria de sa limba sarda e chistionadu de sa cunditzione atuale chi s’agatat e de sa polìtica chi su guvernu de Sardigna est atuende in favore de s’amparu suo. Su matessi ant fatu Andrés Castro pro s’aragonesu e Pablo Valenciano pro s’asturianu, tres interventos chi ant bogadu a pìgiu comente custas limbas s’agatant totus in situatziones de riscu simigiantes meda, mancari chi, pro nàrrere, s’asturianu cun 120.000 faeddantes, gosat de unu canale televisivu in custa limba, mentras chi su sardu, cun unu millione e 300.000 faeddantes, galu no disponet de unu mèdiu gai importante pro s’ispainadura sua.
Sa segunda parte de s’atòbiu est istada dedicada a sa letura de testos poèticos e de prosa. Jacu Floris at donadu una letura de unu cantu de Sos sinnos de Mialinu Pira, letura chi at intratènnidu su pùblicu, formadu mescamente dae dischentes de su cursu de aragonesu chi su Tzentru ammaniat cada annu, chi mai aiat intesu faeddare sa limba nostra. Castro e Valenciano ant cungiadu s’atòbiu leende testos poèticos de autores importantes pro sas limbas issoro.
A cuncruida, su Tzentru ant intregadu unu donu a sos representantes de Astùrias e Sardigna.
A sighire s’album de fotos de sa cunferèntzia.
Continua a leggere

[Album] Despertafolk! 2013[Album] Despertafolk! 2013

despertafolkOcannu amus tentu s’onore de leare parte a su festival Despertafolk!, lòmpidu a sa de 8 editziones, chi pone in paris sa cultura populare de sos paisos chi perteniant a s’antiga Corona de Aragona. Paris cun catalanos, aragonesos e valentzianos amus animadu una die chi sa gente acudida pro s’ocurrèntzia at gosadu cun sabores, sonos e colores de custas culturas.
A suta una galleria de sas fotos de su festival.
Continua a leggere

[Album] Die in paris cun Bruno Cortis

1149739_651068711584155_871775115_oDie galana cussa colada cun sa cumpangia de su cardiòlogu sardu Bruno Cortis, dae 40 annos disterradu in Chigago, USA.

Un’atòbiu chi at regaladu emotziones positivas a is atendidores, gràtzias a sa capatzidade de Dr. Cortis de faeddare dae su coro. Torramus gràtzias a s’amigu Bruno, isperende de si torrare a bìdere sanos inoghe, in Sardigna, o mancari in Chicago!

Carca inoghe a suta pro bìdere is fotos de s’atòbiu.

Continua a leggere

[Album] Cuntzertu de sos Fortun de Sarau, “Ethic music from Sardistan”[Album] Concert dels Fortun de Sarau, “Ethic music from Sardistan”

FortunDeSarauSos Fortun de Sarau nos ant batidu dae Sardigna sonos e emotziones. Intra in su liòngiu pro bìdere sa galeria de imàgines.

FortunDeSarauEls Fortun de Sarau ens han portat des de Sardenya sons i emocions. A l’enllaç podeu trobar la galeria de fotos del concert.

Continua a leggere