Archivi categoria: Atividades

Primu cursu de Coghina Sarda – 15 de Martzu 2013Primer curs de Cuina Sarda – 15 de Març 2013

srdIscoberre is segretos de sa Coghina Sarda

Cantu bortas t’as a èssere pregontadu in sa vida… “e oe ite fatzo pro chena?”

Amus pensadu a tie e sa gana tua de ti imbalare intre is forreddos: ti proponimus unu cursu de coghina cumpridu, ricu e saboridu. Custa borta, as a pòdere tastare sa cultura sarda peri is retzetas lichitas suas.

S’Assòtziu de sos Sardos in Catalugna istrinat su primu Cursu de Coghina Sarda cuidadu dae Nicola Mostallino, unu pitzocu sardu chi bivet in Bartzellona. Amantiosu de coghina, Nicola nos at a propònnere tres cursos e tres menus diferentes, chenas inclùidas.
Sa prima proposta nostra est sa chi sighit:
catDescobreixis els secrets de la Cuina Sarda

Quantes vegades t’has demanat en la teva vida … “I ara que faig per sopar?”

Hem pensat en tu i el teu fam de cuiner: et proposem un curs de cuina complet, ric i saborós. Aquesta vegada, podràs gaudir de la cultura sarda a través de les seves delicioses receptes.

L’Associació de Sards a Catalunya, S’Assòtziu de sos Sardos in Catalugna inaugura el primer Curs de Cuina Sarda dirigit per Nicola Mostallino un noi sard que viu a Barcelona. Nicola, apassionat de la cuina us proposarà 3 menús diferents, per tants cursos i incloent els sopars.
La nostra primera proposta és la següent:
Continua a leggere

Cineforum, segundu adòbiu: Roba da Matti, de Enrico PitziantiCineforum, segona cita: Roba da Matti, de Enrico Pitzianti

6x3web.resizedIntre machine e avesu. Chie sunt sos macos berideros?

S’istajone de su cineforum sardu sighet martis 5 de Martzu a sas 7 de sero in sa sea de S’Assòtziu de sos sardos. Sa segunda pellìcula programmada est Roba da Matti, de Enrico Pizzianti, chi contat s’istòria di Casamatta, una residèntzia sòtziu-assistentziale in Cuartu Sant’Aleni (Sardigna), in ue bivent oto pessones cun discumbènios mentales. Casamatta est un’istrutura in ue, cun s’agiudu costante de sos operadores, si bivet una vida normale in una domo ispetziale. Un’istrutura cunsiderada avantzada in su panorama italianu e mundiale, unu logu inche pessones cun patimentos mentales podent torra punnare a si fraigare una vida.

A dolu mannu sa domo, pustis de 17 annos de atividade, arriscat de deper serrare. S’assòtziu chi la gestionat non renesset prus a pònnere fronte a sos gastos, su cuntratu de allogu est acanta de iscadire, e su propietàriu non lu cheret renoare. Est unu momentu dificultosu, ma Gisella, presidenta de s’assòtziu Asarop Casamatta e sorre de uno de sos istràngios, est una fèmina corriatza. Sustènnida dae sos àteros familiares, parat fronte a sos barrancos e est firmamente detzisa a agatare una solutzione.

Una pellìcula chi faghet lughe a subra de realidades fatu fatu tropu incòmodas a contare.
Cunsiderada sa cumplessidade de sos argumentos tratados, at a istèrrere s’adòbiu su psichiatra Andrea Murru chi at a agiudare s’ispetadore a achirire una cussièntzia majore a pitzus de custos temas.

Bos abetamus in meda martis 5 de Martzu a sas 19 oras, in Carrer del Bisbe Laguarda 9 !

Regia: Enrico Pizzianti
Durada: 80 minutos6x3web.resizedEntre la bogeria i el costum. Qui són els bojos de veritat?

La temporada del cinefòrum sard continua dimarts 5 de Març a la seu de de l’Associació de Sards. La segona pel·lícula en programació és Roba da Matti (Coses de Bojos), una pel·lícula de Enrico Pizzianti que explica la història de Casamatta, una llar d’assistència social a Quartu Sant’Elena (Sardenya) on viuen vuit persones amb malaltia mental. Casamatta és una estructura on amb el continu suport dels treballadors socials es viu una vida normal en una llar especial. Una estructura considerada a l’avantguarda del panorama italià i mundial, un lloc on les persones amb que pateixen problemes mentals poden arribar a reconstruir les seves vides.
Malauradament, la casa, després de 17 anys, es troba a risc de tancament. L’associaió que la dirigeix és incapaç de cobrir els costos, el contracte de lloguer està a punt d’acabar i el propietari no té la intenció de renovar-lo. És un moment molt difícil, però Gisella, president de Åsarp Casamatta i germana d’una dels malalts, es una dona tenaç. Amb el suport dels membres de la família, lluita contra les dificultats i està decidida a trobar una solució.
Una pel·lícula que focalitza el centre d’atenció en una realitat sovint massa incòmode per explicar.
Donada la complexitat de la temàtica en qüestió, introduirà la pel·lícula el psiquiatre Andrea Murru que ajudarà l’espectador a adquirir una major consciència en les qüestions tractades per la pel·lícula.
Us esperem el dijous 5 de març a les 19:00 hores al carrer Bisbe Laguarda 9!

Direcció: Enrico Pizzianti
Durada: 80 minuts

Primu adòbiu de su cineforum: Jimmy della collina, de Enrico PauPrimera cita del cineforum: Jimmy della collina, de Enrico Pau

20497_LOCJimmy dalla collina: cando sa gioventude non si cuntentat de un’impreu in fàbrica.

S’istajone de su tzìnema sardu s’at a abèrrere martis 26 de Freàrgiu a sas 7 de sero chin sa projetzione de sa pellìcula “Jimmy della collina”. S’adòbiu at a èssere s’ocasione pro pessare a sas conditziones de sos giòvanos in Sardigna e subra sa mancàntzia de possibilidades de mudare una sorte giai iscrita intre sa fàbrica e su sartu.
Basada in su romanzu de Massimo Carlotto e dirìgida dae Enrico Pau, sa pellìcula contat sa gioventude de unu pitzinnu de Sarroch, bidda posta a curtzu de una refineria petrolchìmica. Un’istoria chi contat de sos sentimentos e de sos disìgios de unu giòvanu chi giughet in intro arrenegu e patimentu mannos e chi, proande a si megiorare sa vida, ruet in mesu a su disisperu.

S’ausèntzia de prospetivas e referèntzias cumpartzidas, induet su protagonista a cumportamentos chi a lestru l’ant a leare in foras de sa lei. Jimmy giughet disìgios e bisos, sa mente sua punnat a calicuna cosa de diferente, trastamat peri logos a tesu meda, ispetzialmente diat chèrrere tucare a Mèssico. Pro cumprire a custu disìgiu chircat de irrobare una banca. Ma s’inesperièntzia, paris cun sa traitzione de sos còmpritzes, li aberint sas jannas de sa presone pro minores de Quartucciu e, a pustis, sas de sa comunidade de recùberu “La collina”.
Peroe a pitzinnos comente a isse, meda bortas podet pàrrer prus simple a si lassare andare e a si distrùere a manu issoro chi non a chircare unu caminu pro si illoire.

Un’istòria tràgica, contada dae su regista chin meda grabu e connoschèntzia, chi faghet meledare a s’ispetadore a pitzu de sa cunditzione de sos giòvanos chi fatu fatu s’agatant intre debilesa e autolesiadura.20497_LOCJimmy dalla collina: quan l’adolescència no es conforma amb una feina a la fàbrica.

La temporada del cínema de Sardenya s’obrirà dimarts 26 de Febrer a les 19h amb la projecció de la pel·lícula “Jimmy dalla collina”. La trobada serà una oportunitat per reflexionar sobre la situació dels joves a Sardenya i la impossibilitat de canviar el destí que ja està escrit entre la fàbrica i el camp.

Basada en la novel·la de Massimo Carlotto i dirigida per Enrico Pau, aquesta pel·lícula explica
l’adolescència d’un jove de Sarroch, poble situat a prop de una refineria petroquímica. Una història sobre els sentiments i els desitjos d’un jove que sent al seu interior una gran ira i frustració i que, en el intent de millorar la seva condició, cau en un abisme de desesperació.

La manca de perspectives i referències compartides, indueix el protagonista a comportaments que aviat el van portar fora de la llei. Jimmy té somnis, la seva ment aspira a alguna cosa diferent, vaga per països llunyans, en particular voldria anar a Mèxic. Per assolir el seu somni intenta robar un banc. Però la seva inexperiència, unida a la traïció dels seus còmplices, li obren les portes de la presó de menors de Quartucciu, i posteriorment, les de la comunitat de recuperació “La collina”.
Però per a nois com a ell, de vegades pot semblar més fàcil autodestruir-se en lloc de trobar una forma de redempció.

Una història tràgica, descrita pel director amb gran sensibilitat i coneixement, que porta
l’espectador a reflexionar sobre un estat juvenil sovint suspès entre fragilitat iautolesió.