Archivi categoria: Artìculos

Tziclu de cunferèntzias “Llengües i Nacions”: Otzitània

otzitaniaEst cumentzadu eris su tziclu “Llengües i Nacions: Aproximació cultural i política contra l’uniformització capitalista i monocultural a Europa”, promòvidu dae s’ateneu indipendentista La Barraqueta. A inchingiare su tziclu est istadu s’iscritore e giornalista otzitanu Manèl Zabala, presentende sa situatzione de sa limba e de sa cultura otzitana oe in die.

Sunt meda sos datos e sos piessignos de interessu, fintzas pro sa chistione sarda, chi Manèl at bogadu a campu. S’Otzitània s’isterret pro unos 200.00 Km², ocupende s’ala meridionale de sa Frantza. Sa limba otzitana, cumposta dae dialetos prus o mancu influentziados dae sas limbas a làcana cun su territòriu suo, est faeddada dae a su prus 2 milliones de persones, cun nivellos diferentes de cumpetèntzia linguìstica, mancari chi in totu sa regione istòrica bi bivant unos 15 milliones de persones.
Sa chistione de s’istandard ortogràficu est galu a tesu de èssere cungiada, aende acostamentos diferentes a sa chistione. Unu est dèpidu a sa presèntzia de su catalanu a làcana in s’ala sud-ovest de s’Otzitània. Su catalanu est oe su mègius esempru de contivìgiu de una limba de minoria de un’istadu. In prus, s’otzitanu e su catalanu cumpartzint paritzos aspetos lessicales e fonèticos. Custu faghent naturale sa proposta de un’istandard gràficu in su surcu de cussu catalanu. A s’àtera banda b’at su dialetu proventzale, chi s’importàntzia est dèpida a sa traditzione de sos trobadors provençals, chi fintzas a su sèculu 14 ant donadu un’impèllida forte a sa limba otzitana cun influèntzia chi andaiat addia meda de sas làcanas de s’Otzitània matessi. Inoghe sa tendèntzia est cussa de impreare una forma de istandard ortogràficu ispiradu a su frantzesu, pro fàghere prus fàtzile s’imparu de sa limba a sos otzitanos, medas, chi faeddant petzi frantzesu.
Unu barrancu mannu a s’unificatzione, nos contat
Zabala, est sa paga intercomprensibilidade, prus fonètica chi non lessicale, prus mentale chi non reale, intre sos dialetos orientales e otzidentales, in unu terrìtoriu chi s’isterret dae sos Pirineos a sas Alpes. Mancu a lu nàrrere, ambas duas sas alas estremas tenent un’intercomprensibilidade bona cun sos dialetos de mesania. Custu est faghende pensare a sa possibilidade de cunvèrgere a pitzu de un’istardard elaboradu impreende comente base custos dialetos.

Zabala at marcadu fintzas calicunos aspetos sotziolinguìsticos importantes. Sa trasmissione intergeneratzionale de sa limba in s’ùrtimu sèculu s’est fata semper prus dèbile. Custu, in prus de ammenguare su nùmeru de faeddantes, at batidu fintzas un’àteru resurtadu: est acabada puru sa trasmissione dae babbu a fìgiu de s’auto-discriminatzione, de cussu sentidu de birgòngia de faeddare sa limba otzitana. E sunt medas, mescamente giòvanos, sos chi oe narant “s’otzitanu est sa limba mea”, mancari chi de otzitanu connoscant e cumprendant petzi carchi faeddu. S’autocussièntzia s’est torrende a ispainare oe in die in totu su territòriu de s’Otzitania, gràtzias puru a s’istitutzione de sas calandretas, iscolas privadas bilìngue, no amparadas dae s’istadu ma reconnotas dae su Ministèriu de s’Educatzione, in manera simigiante a sas ikastolas bascas. Sa netzessidade de un’istandard pro totu s’otzitanu est tando unu tema chi oe est torrende a èssere arresonadu in manera ampra.
Un’àtera cunseguèntzia, custa borta negativa, de s’indebilimentu de sa limba, est sa tendèntzia a cumpensare custa mancàntzia cun sa folklorizatzione de sas traditziones populares.

Su cunferentziante a pustis at arresonadu a subra de sos medios. S’Otzitània giai tenet una televisione chi trasmitit programas in otzitanu, ma si tratat de pagas oras a sa chida. Zabala creet chi diat bastare petzi una televisione, cun pagu finantziamentos, chi trasmitat totu sa die programas pro pipios, telegiornales e rugby in otzitanu, pro donare una furriada manna a sa sorte de sa limba issoro. Oe in die unu veìculu forte pro s’emantzipatzione de s’otzitanu est representada dae sa mùsica: grupos musicales chi cantant in otzitanu su sunt furriende a grupos cult in totu sa Frantza, non petzi in Otzitània. Custu fatu nos diat dèpere fàghere meledare a subra de comente in Sardigna, mancari b’apat gente meda capatza de fàghere mùsica, no si renessat a brincare sas làcanas de s’ìsula. E sa neghe forsis si diat dèpere chircare in intro, no a foras de s’ìsula.

Zabala afirmat chi s’Otzitània s’at a agatare fintzas a cando s’at a agatare s’otzitanu. S’otzitanu difatis, comente su catalanu pro sa Catalugna, marcat sas fronteras de s’Otzitània e est duncas elementu essentziale pro afirmare s’esistèntzia matessi de cussa terra e de cussu pòpulu. At a èssere fintzas pro custu chi in Sardigna, in ue b’at pagas dudas pro determinare cale sunt sas làcanas suas, sa chistione linguìstica est, faddina manna, sutapretziada meda.