de Càrminu Pintore

Sa fine de su sèculu de deghennoe est istadu unu tempus de ideas e imbentos noos. Una de sas chistiones prus intritzidas est istada sa de cumprendere ite, intre iscièntzia e literadura, nos podet imparare mègius su mundu in ue istamus.

A custu arresonu ant leadu parte ambos iscientziados e literados, cada unu truvende su molinu suo. Fiat unu tempus in ue s’est chircadu de li dare a s’immaginatzione s’importu chi si balet, e oe ischimus chi s’immaginatzione umana no atzetat de bìere s’iscièntzia che a s’ùnicu intèrprete de sa natura. In su sèculu de deghennoe sa literadura aiat galu prus chi no oe s’impèrgiu e sa funtzione de analizare sa sotziedade, ca sociologia e psicologia non fiant isvilupadas che a como.

A su tempus de Stevenson sa literadura aiat una funtzione terapèutica e psicoanalìtica, si impreaiat sa literadura pro contare s’intimidade psìchica, gissende nevrosis e psicosis in su papiru, chirchende una catarsi.

Dae tando prus de unu sèculu est coladu, e galu abarrant bivas sas paràulas de Stevenson a pitzu de sa chistione:

“At least, there will always be hours when we refuse to be put off by the feint of explanation, nick-named science; and demand instead some palpitating image of our estate, that shall represent the troubled and uncertain element in which we dwell, and satisfy
reason by the means of art.” [1]

Sa realidade contada dae s’iscièntzia nos iscorat e non nos dat su recreu chi diamus a bòlere, e gasi sa mente nostra dimandat “carchi immàgine ispìbilla de sa cunditzione nostra, chi nos mustret s’elementu imborduladu e prenu de dudas chi abitamus, e chi li si diat acunnortu a sa resone cun sos mèdios de s’arte.”. Est pro sighire custu disinnu chi Stevenson at afinadu s’arte sua, pro satisfàghere sa mente nostra cun paràulas imprentadas.

Sas òperas chi ant fatu intrare in s’istòria de sa literadura a Robert Louis Stevenson sunt mescamente Treasure Island e S’acontèssida istrana de Dr. Jeckyll e Sr.Hyde. Mancari Treasure Island siat unu contu de venturas pro pitzinnos, essidu intro de su 1881 e su 1882 in Young Folks, unu periòdicu pro giòvanos, est unu traballu in ue b’est giai unu chistionu morale craru. Sos eroes de su libru non sunt semper persones de gabbale, e sos personàgios chi istimamus non sunt semper de leare a bantu.
Dae custu interessamentu suo pro s’ambiguidade morale est nàschidu cussu istùdiu a pitzu de sa dicotomia morale chi est Dr. Jekyll e Sr. Hyde.

Mancari in cuddos tempos Stevenson esseret cunsideradu un’iscritore de contigheddos, oe s’ischit chi est unu de sos iscritores de prus importu mannu. In Dr. Jekyll and Sr. Hyde fràigat un’intessidura intritzida cun arte meda; un’intessidura chi andat gasi a fundu chi galu in dies de oe s’imparat in sas universidades. Su contu est unu tenore de boghes, su chi acontesset est contadu como dae Utterson, tando dae Lanyon, tando galu dae Jekyll matessi, un’àtera bia est una tzeraca a contare.

Unu de sos chi ant bogadu a campu sa mannària de Stevenson est Vladimir Nabokov, s’iscritore de Lolita. In sas Lectures of Literature, fatas a sa Cornell University, Nabokov faghet s’anàlisi de s’òpera e mustrat comente finas in s’architetura de su dominàriu de Jekyll siat curiosa e de importu mannu.

Su primu capìtolu de Dr. Jekyll e Sr. Hyde si narat ‘S’istòria de sa ghenna’ e totu, est unu sinnale craru de s’importu chi tenet sa domo de su protagonista pro cumprèndere s’ànimu de su mere chi b’istat in intro.

Sa ghenna de su tìtulu est cussa de sa domo de Jekyll, mancari a su cumintzu no si naret. Est una domo curiosa a beru, cun duas intradas e duncas cun duas ghennas. A un’ala su dominàriu paret bene mantesu e netu, a s’àtera ala sos muros sunt iscoloridos e b’at una ghenna totu botzas e mantzas, chene mancu batàgiu, dassada in su trascuru. Duos de sos personàgios sos prus importantes colant in dae in antis a s’intrada maleposta de sa domo a su cumintzu de su contu, chi moet passu, si podet nàrrere, gràtzias a sa ghenna matessi.

Stevenson faghet chi sa domo siat totuna a su mere: partzida in duas bandas chi no b’atinant s’una cun s’àtera, cun una ghenna bella e neta, pronta a s’abèrrere pro istrangiare gente, e un’àtera mesu iscontza e semper serrada.

Su contu nos narat comente in palas de custa ghenna tancada siant bene cuados segretos ispantosos.

A Stevenson, s’idea de Dr Jekyll e Mr Hyde l’est bènnida gràtzias a unu bisu. In custu bisu unu dutore vitorianu (un’òmine de gabbale), si podiat mudare de forma bufende una droga chi isse e totu ammaniaiat. Dae custa metamòrfosi essiat a campu unu giòvanu chene frenu perunu, malu e lìberu.
Moende dae custu bisu malu, s’iscritore iscotzesu bogat a campu un’idea chi turmentat a s’umana genia dae cando issa tenet cussèntzia; s’idea de no èssere totu intregos si no partzidos (nessi) in duos: una perra bona e una perra mala; cun su chirru bonu chi est dèchidu, contivigiosu e balente e su chirru malu bìschidu, mandrone e titule.

B’at àteru puru: s’autore non si firmat a custa partzidura in duos de s’ànimu, sa mente sua bolat prus a tesu puru. In ‘Sa relata de Jekyll a pitzu de s’acontèssidu’, Stevenson li faghet nàrrere a Jekyll:

“Die cun die, e sighende ambas alas de s’ànimu meu, sa morale e s’intelletuale, mi nche so acurtziadu a cussa veridade, e su de l’àere iscoberta in parte, mi nch’at tragiadu cara a una traschia gosi ispramosa: est a nàrrere chi s’òmine no est de a beru unu ma dòpiu.

Naro dòpiu pro ca su tantu chi apo pòdidu atribuire nche vastat finas a inoghe. Àteros ant a sighire, e àteros mi nch’ant a colare in custa diretzione, e deo m’atrivo a intzertare chi a sa fine s’òmine at a èssere connotu comente s’unida de unu muntone de entidades no cuncordes intre issas e indipendentes.”

Ispantat a beru cantu a fundu siat andadu Stevenson in s’ànimu umanu, mescamente si pensamus chi custu contu l’ant imprentadu in su 1886, trèighi annos in antis de traballos che a ‘S’interpretatzione de sos bisos’ de Freud e ‘Coro de iscurigore’ de Conrad.

Ma chie est Jekyll? E pro ite Hyde nos ispantat?

Antis de cumintzaret sa traschia sua, Dr. Henry Jekyll fiat un’òmine prenu de calidades, un’òmine comente si tocat, chi si fiat fatu, annu cun annu, una nomea bona.

Mancari gasi e mancari esseret un’òmine de iscièntzia, sos istùdios iscientìficos suos nche l’aiant giutu cara a su trascendentale e a su mìsticu. Aiat cumpresu comente si podiant iscrobare sas identidades chi cumponent sa persone, partzende su bonu dae su malu.

Mancari chi esseret un’òmine de gabbale, Jekyll, che a gente meda, giughiat difetos a botu e pragheres curiosos. Cust’ala pagu dèchida de sa personalidade sua issu l’aiat semper cuada.

Sighende s’arte sua de iscientziadu aiat ammaniadu una droga chi fiat a garbu de bogare a campu cust’ala sua istichida (in inglesu “to hide” cheret nàrrere ‘a cuare’, ‘a istichire’) e de l’iscapare dae sa morale sua matessi.

A su chi contat Dr. Jekyll, issu l’at fatu in bonas, pensende de pòdere guvernare sa droga e chi s’ala iscurosa sua esseret abarrada pro semper a cumandu suo.

Su chi acontesset a pustis est contadu cun arte lìmpia: Hyde essit a campu in sas notes de sa Londra vitoriana e cumintzat a fàghere disacatos s’unu in fatu a s’àteru.

In su contu si biet comente sos àteros personàgios no nde chèrgiant mancu sa bista de Hyde, pro ca los àscamat e los ispramat.

S’anàlisi prus comuna de custu tretu de su contu est chi su chi prus nos infadat de sos àteros est carchi cosa chi tenimus nois puru in intro; est carchi cosa chi connoschimus bene ca est parte de nois e totu.

Sa cosa ispantosa de Hyde est chi issu paret malu de su totu, chene morale peruna e lìberu de fàghere dannu a praghere suo. Hyde bogat a campu totu su chi nois chircamus cun traballu e passèntzia de cuare die-die. Issu est lìberu comente nois diamus a chèrrere èssere, chene birgòngia e chene timorias. Est che a un’immàgine guastada dae un’ispricu tortu, gasi infadosa chi deretu la cherimus iscontzare. Cando una fèmina biet a Hyde si càmbiat in una sùrbile e finas a s’òmine prus bonu, bidende•lu, li benit gana de lu crepare in corpus.

Stevenson at intritzidu unu contu chi nos istampat faghende essire a pitzu sa cumplessidade nostra, chi est fata dae elementos e partes diferentes. Acabbadu su contu, unu podet pensare puru chi su chi nos abbolotat de Hyde est su chi nos abbolotat de nois e totu.

Baddu est cust’abbolotu chi at iscadenadu sas crìticas contra a s’òpera de Stevenson, ca dae cando l’ant imprentadu, The Strange Case of Dr. Jekyll and Mr. Hyde at pesadu deretu unu badalocu. Si crìticaiat su contu ca, nanchi, fiat tropu ispramosu e pilisaiat sa gente cun sa violèntzia chi pintaiat.

Sa mugere de Stevenson e totu, Fanny Van de Grift Osbourne, est istada una de sas crìticas prus severa de su libru, e sa reatzione sua a sa prima iscritura de su contu aiat cumbintu a su maridu a brusiare sos fògios.

S’idea de sa prus parte manna de sa gente fiat chi Sr. Hyde esseret un’istràvanu.

Mancari gasi, non fiant totus a la pessare in sa matessi manera, bastet pensare a ite aiat naradu su prèide gesuita (e poeta puru) Gerard Manley Hopkins, chi aiat iscritu in una lìtera chi fiat isballiadu a pensare chi su personàgiu de Hyde esseret istravanadu, su preideru aiat naradu: “You are certainly wrong about Hyde being overdrawn: my Hyde is worse” (su Hyde meu est peus puru).

Su chi Hopkins aiat cumpresu est chi Hyde no est petzi su personàgiu de unu contu, si no imbetzes unu sìmbolu de sa natura umana.

Mancari Stevenson siet un’iscotzesu chi iscriet in inglesu unu contu de sa Londra vitoriana, su chi contat est universale: sos bìssios s’istùgiant, si cubant in intro de domo, sa virtude e sa balentia imbetzes si mustrant a s’iscrarada. Su chi contat non pertocat petzi Inghilterra e limba inglesa. Stevenson contat sa dopiesa nostra de sos òmines, su de àere unu copiolu psìchicu de tentare, peleare e acudire.

Totus chircamus de fàghere essire a foras s’ala bona nostra, istichende s’ala mala, ma custu istichire no nche la cantzellat a s’ala mala, antis, a bortas l’afòrtiat e l’aproendat. Si s’ala mala esseret lìbera, ischirriada dae s’ala bona, si diat a pòdere ispassiare chene tìmere nudda-nudda. Su de àere un’ala mala chene frenos nen morale diat a dare sa seguràntzia a s’ala bona de no èssere impudados in nudda e cundennados galu de mancu.

Comente si podet bogare a campu cust’idea, chi si diamus a èssere seguros de no èssere impudados diamus a fàghere su male meda de prus? Stevenson la bogat a campu cun s’iscritura, s’arte sua.

In su contu Jekyll si rendet a s’ammàju de su male, mancari iscat ite disacatos faghet Hyde, no aguantat a su disìgiu de si mudare in su copiolu malu suo.

A sa prima est sa curiosidade chi l’ìmperat ma a èssere Hyde giai l’agradat puru, l’atrogat isse e totu in sa relata a pitzu de s’acontèssidu:

“Fatu fatu apo intesu dòlimas fratosas, sos ossos tracheddende, una gana mala de mi mòrrere, e un’ispramu de s’ispìritu chi non nche lu colat nemmancu s’ora de sa nàschida o de sa morte. A pustis custa agonia a bellu a bellu aiat minimadu, e mi pariat comente de nch’essere essende dae unu male lègiu. B’aiat carchi cosa de curiosu in sos sentidos meos, carchi cosa de nou chi non faghiat a l’ispricare, e, pròpiu ca fiat nou, gasi durche de non bi crèere. M’intendia prus giòvanu, prus lèbiu, prus allegru in corpus; in intro mi intendia una buliadura in cherbeddos murighende, una currente de immàgines sensuales sena òrdine currende in sos tzircùitos de sa fantasia, fia comente iscapu dae cale si siat dèpere, e unu sentidu disconnotu ma no innotzente de libertade m’intraiat in s’ànima. Fia cumprendende a sa sola, a su primu alenu de cussa vida noa, chi fia prus malignu, deghe bortas de prus malignu, bèndidu che iscrau a su pecadu meu originale; e unu pensamentu gasi, tando, mi faghiat prus forte e m’imbriagaiat comente chi esseret binu.”

Cun s’iscritura sua Stevenson nos cheret dare su chi no atzapamus in s’iscièntzia e chi chircamus aterue, s’ispantu de sa bellesa e s’ammàju de s’orrore. Pintat su bullùgiu chi tenimus in intro, su balente e su titule chi si gherrant a pare in intro de nois e totu.

S’iscritore iscotzesu iscriviat chi petzi s’arte fiat a garbu de contare s’ispramu de su terremotu, sa mùsica chi sonat sa natura e s’amore chi nos imbòrdulat sa mente e su corpus.

Gasi e totu, cun s’istile e s’abilesa sua, Stevenson nos contat s’ala imbordulada e disconnota de sa vida nostra. A lèghere Dr Jekyll e Mr Hyde est che a nos apompiare in dae intro, biagende dae un’ala a s’àtera de sa mente nostra

[1] Pan’s Pipes (1878)

Limba Sarda 2.0
Dae http://salimbasarda.net/

Cuncursu Fotogràficu “Is Istajones in Sardigna” – Concurs de Fotografia “Les Estacions a Sardenya”

Text en català

TAG (1) (1)Cun sa punna de mustrare s’ammaju de sa Sardigna in intro de sa sede sua, s’Assòtziu de Sos Sardos in Catalugna ordìngiat unu cuncursu fotogràficu.
Dae s’1 fintzas a su 31 de Ghennàrgiu 2017 s’ant a pòdere imbiare fotos de sa Sardigna cun tema “Is Istajones in Sardigna”.

Regulamentu de su cuncursu:

a) Podet pigare parte a su cuncursu chie si siat, in manera lìbera e gratuita;

b) is fotografias depent èssere in colores e is cuntènnidos issoro non depent violare is leges in vigore, èssere deghile e respetare sa dinnidade de is sugetos retratados;

c) Cada cuncurrente partìtzipat cun una foto ebbia, chi est pretzisu mandare a s’indiritzu eventos@assotziusardos.cat;

d) In prus de sa foto, su messàgiu depet cuntènnere is informatziones chi sighint: nùmene e sambenadu de su partitzipante, s’istajone retratada, logu, tìtulu e descritzione curtza de sa foto. Custas informatziones ant a èssere mustradas a costadu de cada foto esposta in sa sede;

e) Pubblicatzione in sa pàgina Facebook: 1/02/2017
Acabbu de su cuncursu: 28/02/2017 a is 24:00
Issèberu de is binchidores: 4/03/2017

S’ant a pònnere a disponimentu duos prèmios:

1. Prèmiu “Diretivu”, seberadu dae su Diretivu de s’Assòtziu intra de is 20 fotos chi ant retzidu prus “m’agradat” in Facebook, chi at a èssere de 100 Euros;
2. Prèmiu “Artista”, isceradu dae una giuria de tres persones cumposta dae fotògrafos locales, chi at a èssere de 100 Euros.

S’Assòtziu si reservat su deretu de espònnere in sa sede de Bartzellona cale si siat foto retzida, semper mustrende is informatziones de su puntu (d).

Prus informatzione in Facebook

 

CATALÀ

TAG (1) (1)Per tal de mostrar l’encant de Sardenya dins de la seva seu, S’Assótziu de Sos Sards a Catalunya anuncia un concurs de fotografia.
El concurs començarà l’1 de gener 2017 i finalitzarà el 31 de Gener 2017. El tema de concurs serà “Les Estacions a Sardegna”.

Bases del concurs:

a) El concurs està obert a qualsevol persona i és gratuït;

b) Les fotografies han de ser en color, i el seu contingut no ha de violar les lleis, la moral i la dignitat dels temes representats;

c) Cada participant ha de participar amb una sola foto, que s’ha d’enviar per correu electrònic à: eventos@assotziusardos.cat ;

d) El correu electrònic, a part la foto, ha d’incloure la següent informació: nom i cognoms del participant, estació retratada, lloc, títol de la foto, i finalment, una breu descripció; Aquesta informació serà mostrada al costat de cada fotografia exposada

e) Publicació a la pàgina de Facebook: 1/02/2017
Fi del concurs: 28/02/2017 a les 24:00 hores
Nominació dels Guanyadors: 4/03/2017

Es posaran a disposició dos premis:

1. Premi “Directiu”, elegit per l’executiu de S’Assótziu entre les 20 fotos que tindràn més “m’agrada” a Facebook, el premi serà de 100 euros;
2. Premi “Artista”, triat per un jurat de tres persones format per fotògrafs professionals, que serà de 100 euros.

S’Assótziu es reserva el dret a exposar a la seu de Barcelona qualsevol foto que serà enviada al concurs, mostrant la informació com explicada al punt (d).

Mes informaciò en Facebook

Dub Versus: Unu biàgiu in mùsica e paràulas.Un viatge de música i paraules.Dub Versus:

12819410_1134821846542170_854193262799651371_o.resizedS’ìsula, is istòrias, su tempus. Unu biàgiu in mùsica e paràulas.

S’Assotziu de Sos Sardos in Catalunya, in collaboratzione cun Filef Sardegna, at a presentare – sàbadu 19 de Martzu 2016 a is 8 de sero – Dub Versus, prodùidu dae Giacomo Casti e Frantziscu Medda Arrogalla.

Dub Versus: unu biàgiu narrativu e musicale peri sa literadura, sa Sardigna e su mare.

Unu biàgiu tzirculare chi dae su mare cumentzat e in su mare acabat: “L’un lito e l’altro vidi infin la Spagna, fin nel Morroco,e l’isola de’ Sardi, e l’altre che quel mare intorno bagna.” Dante Alighieri.

Dae Omeru a Dante, colendo pro Cervantes, Alvaro Mutis e Derek Walcott. Su bentu posca at a surbarein Sardigna: Gramsci, Sergio Atzeni, Giulio Angioni e Aquilino Cannas. Una regorta funguda de testos e paràulas acumpangiada dae cumpositziones eletro-acùsticas, remix bass-oriented, ammajos ètnicos e tendèntzias Dub.

Bos abetamos tando, sàbadu 19 de Martzu a is 8 de sero in su Teatru La Palomera, carrer del Compte Borrell 121, Bartzellona.

12819410_1134821846542170_854193262799651371_o.resizedL’illa, les històries, el temps. Un viatge de música i paraules.

S’Assotziu de Sos Sards a Catalunya , en col·laboració amb FILEF Sardenya, presenta – Dissabte, 19 dde març à les 20h, Dub Versus, produïda per Giacomo Casti i Frantziscu Medda Arrogalla .

Dub Versus: un viatge narratiu i musical entre la literatura, Sardenya i el mar.
Un viatge circular que inicia i acaba al mar: “L’un lito e l’altro vidi infin la Spagna, fin nel Morroco,e l’isola de’ Sardi, e l’altre che quel mare intorno bagna” Dante Alighieri.

D’Homer a Dante, a través de Cervantes , Álvaro Mutis i Derek Walcott. A continuació , el vent bufarà a Sardenya : Gramsci , Sergio Atzeni , Giulio Angioni i Aquilino Cannas. Una col·lecció profunda de textos i paraules estarà acompanyada per composicions electroacústiques, remix bass-oriented, influències ètniques i actitud Dub.

Us esperem ell dissabte, 19 de març a partir de les 20 hores al Teatre La Palomera, situat al carrer Compte Borrell 121 – Barcelona

Su Battileddu – unu documentàriu de Cinzia PuggioniSu Battileddu – un documental de Cinzia Puggioni

12419237_1127924027231952_5585112781818408420_oSu Battileddu: Su Carrasegare, in Arte, Sighit!

S’Assotziu de Sos Sardos in Catalunya at a presentare – su 12 de Martzu de 2016 a 18, in Carrer del Bisbe Laguarda 9 – “Su Battileddu”, unu documentàriu de Cinzia Puggioni.

Forsis “su macu de sa bidda”, o mancari un’istràngiu chi no s’est mai postu in mesu in sa vida de sa comunidade, est sa vìtima e atore printzipale de custu documntàriu ligadore pigadu in Lùvula, bidda pitica de 1500 abitantes incasciadu a 500 metros de artària in su territòriu barbarighinu, in sa provìntzia de Nùgoro.

Su ritu carrascialiscu in sei, nadu “Su Battileddu” (dae Bàttile, bascaràmine, refudu de sa sotziedade), representat sa passione de sa vìtima sacrificale: un’ispetàculu cruele, dinàmicu e appassionante, chi lompet a unu sacrifìtziu de sàmbene e renàschida, acumpangiada dae su binu, de sa vìtima. Sa comunidade ismàrigat sa neghe sua sacrifichende sa vìtima, pro iscontare sa pena e isperare in mègius vida pro s’annu imbeniente. Su Battileddu, che a su Sole, at a torrare in vida.

Su documentàriu, cuntzepidu a printzìpiu comente un’iscenegiadura teatrale, est unu museu berdaderu de sa màscara (e de sa tortura!) a s’àera aberta. Cunsigiadu a unu pùblicu majori, is imàgines poderosas e sa fotografia ispantosa bos ant a acumpangiare a intr de unu de is rituales (dionisìacos) de su carrasegare sardu prus etzisadores.

A concruos, ais a pòdere cuntribuire leande·bos una bevida o unu pratu de Malloreddus a sa Campidanesa!

Notas in contu de s’autora de su Documentàriu:
Cinzia Puggioni naschet in Terranoa in su 1988 e leat sa Laurea in Firenze in Mèdios e Giornalismu cun una tesi a pitzu de is ritos dionisìacos in Sardigna e su teatru de sa Cruelidade de Artaud.

In su 2014 realizat “Su Battileddu”, su primu progetu documentarìsticu comente autora, regista e produtora chi tratat sa cumparatzione intre su ritu dionisìacu de Su Battileddu e su tetrau artaudiano.

Su documentàriu est istadu projetadu in Sardigna, Isvìtzera e Frantza. Oe in die Cinzia bivet in Parigi e traballat comente assistente a sa regia e script supervisor.

12419237_1127924027231952_5585112781818408420_oSu Battileddu: Carnestoltes, en l’art, Continua!

S’Assotziu de Sos Sards a Catalunya presentarà el 12 de març de 2016 a les 18, en S’Assotziu, al Carrer Bisbe Laguarda 9 – “Su Battileddu”, un documental de Cinzia Puggioni.

“Potser l’idiota del poble”, potser un “Istranzu” mai inclòs a la vida del poble, és la víctima, i l’actor principal d’aquest emocionant documental filmat en Lula, un petit poble de 1.500 habitants atrapat a 500 metres sobre el nivell del mar al territori Barbaricino, a la província de Núoro.

El ritual carnavalesc en si mateix, anomenat: “Su Battileddu” (derivat de la paraula Báttile, “rebuig de la societat”), representa la passió de la víctima del sacrifici: un espectacle cruel, dinàmic i emocionant, que culmina amb un sacrifici de sang i el renaixement, acompanyat de vi, de la víctima. La comunitat expia els seus pecats sacrificant la seva víctima, en l’esperança d’una vida millor pel proper any. Su Battileddu, igual que el sol, tornarà a sortir.

El documental, inicialment concebut com un guió teatral, és un veritable museu de la màscara (i de la tortura!) a l’aire lliure. Recomanada per un public adult, les poderoses imatges i la fantàstica fotografia us acompanyaran en un dels ritus més suggestius del carnaval de Sardenya.

Al final de la projecció, podeu fer una contribució amb un refresc i un plat de Malloreddus a sa Campidanesa (pasta típica sarda).

Notes sobre l’autora del documental:
Cinzia Puggioni va néixer a Ólbia el 1988 i es va graduar a Florència en Periodisme i Mitjans de Comunicació, amb una tesi sobre els ritus dionisíacs a Sardenya i el teatre de la Crueltat d’Artaud.

En 2014 va produir “Su Battileddu”, el seu primer projecte com documental com a autora, directora i productora que tracta la comparació entre el ritu dionisíac de Su Battileddu i el teatre artaudià.

El documental es va projectar a Sardenya, Suïssa i França. Cinzia actualment viu a París i treballa com a assistent del director i script supervisor.

Rossella Faa in cuntzertu – Bella, bella.. sa BeccesaRossella Faa en concert – Bella, bella.. sa Beccesa

locandinaUna de is boghes prus notàbiles de Sardigna, sa cumponidora, sonadora e atora Rossella Faa pro sa prima borta in Bartzellona cun s’ùrtimu ispetàculu musicale suo.

Rossella Faa nos at a giùghere intre is nodas, cantos e contos de unu tempus de sa vida. Unu giogu de contrastos in ue sa música, is istòrias e s’ironia faeddant de unu mundu prenu de ispantos: su mundu de sa betzesa, e sa bellesa de su tempus suo. Ite bella sa betzesa, ite bella! Unu biàgiu cundùidu dae sa boghe sua calente e mediterránea e cun totu sa musicalidade de sa limba sarda.

In custa ocasione, sàbadu 2 de abrile a sas 7 de sero, s’at a abèrrere su sipàriu in Carrer de Viladomat 2, in su Tzentru Tzìvicu Cotxeres Borrell.

Ammaniadu dae Assòtziu de sos Sardos in Catalugna paris cun: Teatro del Segno, Casteddu

Intradas
billetu intreu: 12€
billetu sòtzios de s’Assòtziu 2016: 7€

Is billetos sunt a disponimentu in sa sea de s’Assòtziu o in lìnia carchende s’imàgine inoghe a suta:
Eventbrite - Rossella Faa en concierto - Bella, bella... sa Beccesa

Notas a subra de s’autora: Rossella Faa est sonadora, cumposidora e atora. At acabadu is istùdios suos in su Cunservatòriu de Casteddu e Pesaro. At collaborau cun Piero Marras, Elena Ledda, Andrea Parodi. At traballadu cun Peo Alfonsi, cun su triu vocale Balentes.

Autora e cumponidora de is ispetàculos “Baa-Bà” i “Sighi Singin’” realizados cun Nicola Cossu e Giacomo Deiana. Autora de is músicas pro cumpangias teatrales comente “Teatro Stabile della Sardegna, l’Effimero Meraviglioso, Riverrun Teatro, Teatre Impossibile, Teatre del Segno. Donat letziones de cantu modernu in iscolas pùblicas e privadas. Rosella cullàborat in manera ativa in manifestaziones pro sa ispainadura e valoramentu de sa limba sarda.

locandinaUna de les veus més destacades de Sardenya, la compositora, música i actriu Rossella Faa per primera vegada a Barcelona amb el seu últim espectacle musical.

En l’escenari, Rossella Faa ens portarà entre les notes, cants i els contes d’un temps de la vida. Un joc de contrastos on la música, les històries i la ironia parlen d’un món ple de sorpreses: el món de la vellesa, i la bellesa del seu temps. Que bella la vellesa, que bella! Un viatge conduït per la seva càlida veu mediterrània i amb tota la musicalitat de la llengua sarda.

En aquesta ocasió, el dissabte 2 d’abril a les 19 hores, el teló s’obrirà en Calle Viladomat 2, al Centre Cívic Cotxeres Borrell.

Organitzat per Assòtziu de sos Sardos in Catalugna en col·laboració amb: Teatre del Segno, Càller

Entrades
Normal: 12€
Socis Assòtziu 2016: 7€

Les entrades anticipades són disponibles a la seu de s’Assòtziu o a la web:
Eventbrite - Rossella Faa en concierto - Bella, bella... sa Beccesa
Els socis 2016 o d’anys anteriors contactin amb eventos@assotziusardos.cat abans de la compra online.

 Notes sobre l’autora: Rossella Faa és compositora, música i actriu. Va finalitzar els seus estudis musicals en el Conservatori de Càller i Pesaro. Ha col·laborat amb Piero Marras, Elena Ledda, Andrea Parodi. Ha treballat amb Peo Alfonsi, amb el trio vocal Balentes (lletres i música en els CD “Balentes”, “Cantano” i “Cixiri”).

Autora i compositora dels espectacles “Baa-Bà” i “Sighi Singin’” basats en llibres musicals realitzats amb Nicola Cossu i Giacomo Deiana. Autora de les músiques de companyies teatrals com a “Teatro Stabile della Sardegna, l’Effimero Meraviglioso, Riverrun Teatro, Teatre Impossibile, Teatre del Segno. Imparteix classes de cant modern en escoles públiques i privades. Recolza activament manifestacions culturals que tinguin com a objectiu el desenvolupament, suport, difusió i valorització de la Llengua Sarda.

[Album] “Intro e fora” e sa ghitarra sarda de Paolo Angeli

18Renèssida manna su 28 de Ghennàrgiu coladu pro sa presentada de su documentàriu “Intro e fora – 11 storie sarde” de su fotògrafu tataresu Antoni Mannu. Ammaniadu dae s’Assòtziu de sos Sardos in Catalugna pro s’ocasione in una sea ispetziale e ecisadora comente est sa Sala Palomera, domo de unu colletivu de artistas de Bartzellona, s’eventu at intretènnidu su pùblicu acudidu fintzas cun s’esibitzione de su sonadore de Palau e residente in Bartzellona Paolo Angeli chi, cun sa ghitarra sarda sua, at fatu gosare is presentes de cantos de sa traditzione gadduresa e logudoresa de su cantu a ghitarra, su “Cantu in Re” e su bosincu “Mi e La”.

A sa projetzione de sa pellìcula, sa prima in terra forana, fiat presente unu nùmeru bonu de cadalanos, gràtzias a is sutatìtulos in cadalanu aprontados dae s’Assòtziu, chi tenet semper sa punna de donare a connòschere sa cultura sarda in intro de unu cuncàmbiu profetosu cun sa cultura chi nos at retzidu. A pustis de su documentàriu s’est pesada una dibata interessante intra de su pùblicu, sardu e non, e s’autore.

Prodùidu in su 2014 dae Antoni Mannu, “Intro e fora – 11 storie sarde” contat s’esperièntzia de 11 persones, nàschidas in Sardigna o de orìgines sardas chi, dae ora meda o pro unu tempus curtzu, ant bìvidu in paisos foranos. Su documentàriu est realizadu impreende intervistas vìdeo e immàgines fotogràficas regortas in unu tretu de chimbe annos, in intro de su progetu “Migratziones – fache a is migrantes de Sardigna”, una chirca a pitzu de sa migratzione sarda fata dae s’Assòtziu Ogros, sustènnida, intre is àteros, dae sa Fundatzione Banco di Sardegna e dae sa Provìntzia de Tàtari.

S’initziativa si proponet de contare sa migratzione sarda cuntemporànea donende boghe a is protagonistas suos, punnende a connòschere, pro mèdiu de is contos issoro, is esperièntzias de chie at lassadu s’Ìsula, procurende de cumprèndere coment’est mudadu sa relatzione issoro cun sa terra nadia, ispriculende in paris su sentidu de identidade, si esistit o est atinadu, sa manera chi custu s’espressat e si trasformat in is logos de su mundu, comente mudat, s’isvilupat o s’annuddat su sentidu de apartenèntzia. Is persones intervistadas chistionant de sa relatzione issoro cun is paisos e is tzitades de lòmpida e, peri is testimonias diretas issoro, torrant contu de su sinnificadu e de sa valèntzia personale de is fenòmenos migratòrios, protzessos istòricos a dolu mannu atuales fintzas in dies de oe.

In custu progetu, isvilupadu in prus de ses annos de traballu, s’ant collidu is testimonias de prus de 170 persones, atobiadas in 20 paisos de 4 continentes diferentes. In sa chirca ant pigadu parte Andrea Deiana, Antonio Mannu, Tao Mannu, Luis Murrighile e Paola Placido. Protagonistas de “Intro e Fora” sunt su sonadore Paolo Angeli, atobiadu in Catalugna, in Bartzellona; su restoradore aristanesu Paolo Arca, intervistadu in Manama, Bahrein; Federica Di Felice, crèschida in Thiniscole, chi biviat in Marsaskala, in s’ìsula de Malta, e traballaiat comente camarera. Maria Antonietta Mulas est istada intervistada in Ankara, capitale de sa Turchia, in ue biviat cun su maridu, diplomàticu in s’Ambasciada de s’Itàlia, e cun is duos fìgios issoro. Nicolas Cannoni, titulare de una sienda tipogràfica, at contadu s’istòria sua e de sa famìlia, originaria de Ìtiri, in Santiago de Tzile, in ue est nàschidu e in ue bivet; Giorgio Casu, artista de Santu ‘Engiu, contat de is viàgios suos, de su traballu e de New York, sa tzitade in ue residet dae annos. Semper in su continente americanu, s’operadora sotziale Giulia Melis narat de su traballu suo in Buenos Aires cun s’assòtziu de is “Abuelas de Plaza de Mayo”, de sa mudada in su raportu suo cun Igrèsias, sa tzitade in ue est nàschida e pàschida. E galu Ignazio Mannu, tataresu e marineri banduleri, intervistadu in s’ìsuledda de Ko Hong in Tailandia, e Giuseppe Pilo, imprendidore e tataresu isse puru, agatadu in Doha, capitale de su Qatar; sa casteddaja Monica Cappello, assistente de bolu chi contat de sei dae Dubai, Emirados Àrabos Unidos. Pro acabbare cun sa londinesa Giulia Spissu, babbu de Tzave e mama mamujadina, dischente. Istòrias chi donant vida a una panoràmica de esperièntzias e realidades diferentes, cumponende unu cuadru cumplessivu de puntos de vista a subra de s’identidade, culturas, prospetivas, limba, traditziones, innovatziones e cuntaminatziones.

“Intro e fora – 11 storie sarde” si balet de sa cuntributzione musicale de Paolo Angeli. Su documentàriu est istadu una de is òperas seletzionadas pro su Festival de su Documentàriu in Biddanoa, una costa de su Sardinia Film Festival, in su mese de Austu de ocannu coladu. In Sardigna dd’ant propostu in Terranoa e Igrèsias, in ue est istadu projetadu in intro de is ”Giornate del Cinema del Mediterraneo”. Est punna de s’autore e de s’Assòtziu Ogros cumentzare como a ddu propònnere foras dae s’ìsula, in particulare pro mèdiu de sa retza de tzìrculos e assòtzios sardos in logos istràngios.

Lisandru Camboni

Galleria cumpleta in Facebook.

“Intro e fora” – 11 istòrias de Sardos peri su Mundu“Intro e fora” – 11 històries de Sards pel món

introEfora“Intro e fora – 11 storie sarde” est unu documentàriu basadu a subra de intervistas e fotografias regortas in intro de su progetu “Migratziones – in viàgiu fache a is migrantes de Sardigna”. Contat de 11 persones sardas o de orìgine sarda atobiadas in 11 paisos diferentes: Argentina, Bahrain, Tzile, Emirados Àrabos, Malta, Qatar, Rennu Unidu, Ispagna, Tailàndia, Turchia e Istados Unidos.
Su progetu Migratziones est un’initziativa de s’Assòtziu culturale Ogros, chi b’ant traballadu Andrea Deiana, Antonio Mannu, Tao Mannu, Luis Murrighile i Paola Placido.
“Intro e fora” si balet de sa cuntributzione musicale de Paolo Angeli e ocannu coladu est istadu seletzionadu intre is òberas finalistas pro su Festival de su Documentàriu de Biddanoa.

Sa projetzione de su documentàriu, acumpangiada dae s’autore matessi, at a èssere giòbia 28 de Gennàrgiu a is 8 de a merie, in sa Sala La Palomera, carrer del Comte Borrell 121. At a leare parte a s’eventu fintzas su musitzista Paolo Angeli.

introEfora“Intro e fora – 11 storie sarde” és un documental basat en entrevistes en vídeo i fotografies recopilades com a part del projecto “Migracions – en viatge cap als migrants de Sardenya“. Parla d’11 persones sardes o d’origen sard trobades en 11 països diferents: Argentina, Bahrain, Xile, Emirats Àrabs, Malta, Qatar, Regne Unit, Espanya, Tailàndia, Turquia i Estats Units. El projecte Migracions és una iniciativa de l’Associació cultural Ogros en el qual han treballat Andrea Deiana, Antonio Mannu, Tao Mannu, Luis Murrighile i Paola Placido.
“Intro e fora” es val d’una contribució musical de Paolo Angeli i l’any passat va ser seleccionat entre les obres finalistes per al Festival de Documentals de Villanova Monteleone.

La projecció del documental, acompanyada per l’autor mateix, serà el dijous 28 de gener a les 20h, a la sala La Palomera, carrer del Comte Borrell 121. Participarà el mùsic Paolo Angeli.